El PSOE considera que un codi voluntari no solucionarà res. El què s'ha de fer és una llei específica perquè les mesures siguin efectives.

La proposta “salvadora” del Govern corre el risc de quedar-se a les pàgines del BOE per inaplicable o, com a màxim, influir en la situació d'entre un 10 i un 15% de la població en tràmit de desnonament del seu habitatge habitual.

El PSOE presenta unes propostes que poden permetre acabar d'una vegada amb un dels problemes que més acuiten als sectors més febles de la nostra societat: El que es produeix quan es perd el principal fruit dels teus estalvis, mantens un deute que t'acompanyarà per a tota la vida i has d'abandonar el sostre que acull a la teva família.

Enfront d'unes propostes serioses, què és el que en realitat afegeix el suggeriment del Govern?: Gens. Primer perquè reconeix que bona part del sector bancari no les segueix, senzillament perquè si les seguia no serien necessàries. I segon perquè en ser voluntari determina el que és bo i el que no és bo?

El PSOE considera que no pot ser un codi voluntari el que de resposta als problemes plantejats sinó una llei específica i les modificacions necessàries en altres para sigui efectiva l'ajuda que les administracions públiques puguin aportar als ciutadans que es veuen immersos en situacions tan penoses.

I aquestes actuacions haurien de passar necessàriament per atendre els següents aspectes:

1. Establir una moratòria general i excepcional per a tots aquells deutors hipotecaris que manquin de rendes derivades del treball o d'activitats econòmiques que impossibilitin el pagament d'una quota hipotecària per sobre del 60% de la renda familiar. La moratòria seria per 2 anys i durant ella solament es pagaria interessos a un tipus reduït a la meitat del pactat sense que s'amortitzi durant aquest temps cabdal algun.

2. Enfront del percentatge del 60% actualment vigent, s'elevarà fins al 80% el percentatge sobre el valor de taxació establert a efectes hipotecaris en cas que l'entitat creditora s'adjudiqui el bé per absència de postors.

3. Durant el període de temps transcorregut entre l'impagament i la subhasta s'establirà un límit als interessos moratorios percebuts per l'entitat financera igual a 2 punt addicionals sobre l'interès ordinari pactat.

4. La taxació efectuada en la hipoteca no podrà ser alterada almenys durant cinc anys excepte acord exprés entre deutor i creditor.

5. La llei establirà els requisits i condicions perquè sota la supervisió de l'autoritat financera s'assegura una absoluta independència i separació en la gobernanza, el capital i el funcionament de les societats de taxació immobiliària i les entitats financeres.

6. A partir d'ara les entitats financeres han de ser obligades, mantenint les condicions anteriors per als crèdits hipotecaris convencionals, a oferir productes que continguin l'instrument de la dació en pagament per saldar amb càrrec exclusivament al ben hipotecat el deute pendent.

7. Millora de la legislació per incloure dues qüestions fonamentals:

a. Articular un procediment necessari per assegurar que una vegada produïda l'execució, si el deutor ho plantegés en les condicions de manca de rendes sobrevinguda anteriorment descrita, fora possible el lloguer en l'immoble o en un altre alternatiu durant almenys tres anys amb un arrendament màxim del 35% respecte de la seva renda.

b. Articular com més aviat millor una Llei Integral d'Insolvència Personal que abordi les situacions de sobre endeutament i garanteixi uns veritables procediments concursals i de mediació per permetre un repartiment equilibrat de riscos entre deutor i creditor.