L'HORITZÓ 2020 I LA NECESSÀRIA APOSTA EUROPEA 

PER LA R+d+i PER SORTIR DE LA CRISI

 

La Unió Europea es troba en un moment clau en el que ha de decidir sobre les 

noves perspectives financeres i sobre les polítiques i programes que seran 

vigents durant el període 2014-2020. Per tant, a banda del necesssari 

aprofundiment de la integració política i econòmica que requereix la Unió, les 

noves polítiques seran gran part de la resposta pràctica que la UE oferirà per a 

sortir de la crisi econòmica a la que ens enfrontem. Una crisi que ha posat en 

evidència les debilitats del nostre model productiu.  

Amb l'objectiu de sortir enfortits d'aquesta difícil situació i per a reconduir 

l'economia europea, l'Estratègia Europa 2020 aposta clarament per la recerca i 

la innovació com a mitjans per a avançar cap a una economia basada en el 

coneixement que garanteixi  un creixement més equilibrat, diversificat i 

sostenible. És en aquest context que el nou  Programa Marc de Recerca i 

innovació: Horitzó 2020 (2014-2020) jugarà un paper determinant com a 

principal instrument europeu de suport financer a les  activitats de recerca i 

d'innovació.  

Per primera vegada, el nou Horitzó 2020 reuneix, sota un mateix paraigües, el 

recolzament a la recerca i la innovació (abans en programes diferents), 

adoptant així un enfocament  integrat que va des de  el suport a la recerca 

fonamental fins a la comercialització de productes i serveis innovadors. I ho fa 

marcant-se tres objectius principals:  l'excel·lència científica, el lideratge 

industrial i oferir respostes als majors reptes socials als que s'enfronta Europa 

en àmbits com la sanitat, l'energia, el canvi climàtic, el transport o la seguretat.  

Tornant a l'Estratègia 2020, avançar  cap al model econòmic que aquesta 

defensa -basat en l'aposta per l'ocupació, la productivitat i la cohesió social- 

només es podrà fer si garantim l'estabilitat del sistema de recerca i innovació en 

termes de recursos econòmics i humans. Dit d'una altra manera, reduir la 

inversió en I+D+i com s'està fent a Espanya afectarà negativament al rendiment 

del nostre sistema de ciència i tecnologia, a la capacitat de crear coneixement, i en

última instància repercutirà negativament en la nostra competitivitat i en el 

nostre benestar social.  

Per tant, és absolutament imprescindible que el finançament de la política 

comunitària de recerca i innovació no es vegi perjudicada pels retalls 

pressupostaris. Per aquest motiu, com a ponent del Programa Horitzó 2020 al 

Parlament Europeu he reclamat que es  dobli el pressupost en relació a 

l'anterior programa, arribant a la xifra de 100.000 milions d'euros davant els 

80.000 proposats inicialment per la Comissió. El nou Horitzó 2020 requereix un 

pressupost ambiciós, però també equilibrat. L'ambició es deriva de la citada 

importància de la I+D+i  per al model econòmic que  volem. L'equilibri és 

necessari per a combinar  de manera intel·ligent el recolzament a activitats 

d'innovació més properes al mercat amb el suport a la recerca fonamental que 

és imprescindible però que, normalment, produeix resultats a més llarg termini.  

Per altra banda, la segona variable sobre la que depèn la nostra competitivitat 

són els recursos humans: sense investigadors no hi ha I+D+i sobre la que 

construir el creixement econòmic que desitgem. La Comissió estima que situarnos

a l'objectiu d'inversió del 3% del  PIB en recerca implica incorporar al 

sistema un milió de nous investigadors. No obstant, totes les anàlisis indiquen 

que en la situació actual no es donen  les millors condicions per a arribar a 

aquestes xifres; nombroses disciplines  no aconsegueixen atraure als millors 

estudiants, els retalls en recerca estan accentuant la fuga de talent i un 

percentatge encara molt alt de dones investigadores abandonen les seves 

carreres. Per tant, el nou Horitzó 2020 haurà de jugar un paper determinant per 

a sentar les bases que permetin incrementar i millorar els recursos humans 

dedicats a la recerca i a la innovació a Europa. 

La tasca que ens queda ara per davant no serà fàcil. Amb un panorama polític 

europeu dominat per la dreta i la conseqüent aposta per l'austeritat com a única 

resposta vàlida per a sortir de la crisi, no serà senzill convéncer als estats de la 

necessitat d'invertir en sectors claus per al creixement com l'I+D+i i l'educació. 

Hem de tenir clar que el resultat de les negociacions entre el Parlament i el 

Consell marcarà la nova política de recolzament a la recerca i la innovació 

europea per al període 2014-2020. Per tant, i com deia al començament és 

imprescindible aconseguir un Horitzó 2020 ambiciós que ens permeti 

transformar el nostre model econòmic. Només així podrem garantir el 

creixement i la competitivitat de la Unió Europea a llarg termini, condicions al 

mateix temps indispensables per a poder mantenir el model social europeu i el 

nostre estat del benestar.