Des del maig del 2011 els successius canvis de govern a nivell de les Illes Balears i en l’àmbit nacional han donat pas a profunds retalls en matèria de drets, serveis públics i llibertats que estan produint una gravíssima erosió de l’Estat del benestar i de la democràcia del nostre país i que costarà anys en poder-se tornar a recuperar.
Avui, en el 2013, aquest període horribilis de degradació democràtica i pèrdua de drets, serveis i prestacions iniciat pel govern de José Ramón Bauzá i aprofundit i continuat pel de Mariano Rajoy es personalitza, per damunt de tot, en dos anys d’atacs al sector educatiu de les nostres illes, provocant el major conflicte dels darrers 30 anys que ha obligat als docents a convocar una vaga indefinida davant la impossibilitat d’arribar a acords amb l’actual executiu autonòmic.
Una vaga indefinida davant una aberració pedagògica que per als socialistes és una acte de maduresa democràtica de la societat illenca i un exemple de responsabilitat en defensa de l’educació pública i la formació de ciutadans i ciutadanes lliures, crítics.
Gairebé tres setmanes de vaga amb un gran suport social demostren el compromís de la comunitat educativa i dels pares i mares amb el model públic d’educació, i al mateix temps mostren que existia un consens entorn a un model lingüístic que existia des de fa 26 anys. Una vaga indefinida que, malgrat l’oferta rebutjada de mediació d’autoritats acadèmiques com el rector de la UIB, no ha fet recular ni un mil·límetre el govern.
Una vaga que és la resposta al Decret Integrat de Llengües, però també a un executiu que ha retallat en dos anys més de 1.000 docents i més de 100 milions d’euros de pressuposts, el que ha implicat un augment de les ràtios a les aules i de les hores lectives dels docents. És a dir, en el moment de més retallades en el sector educatiu des de la transferència de competències a finals del segle passat, el govern tracta d’imposar, manu militari, un canvi en el model educatiu a les illes sobre la base d’un Decret Llei que ha aconseguit tenir el rebuig de tota la comunitat educativa sense excepció, precisament perquè no hi ha un pla ben dotat ni recursos suficients, perquè no té consens, ha estat improvisat i exemplifica una forma de governar que imposa sense ni tan sols escoltar a qui pensa diferent i coneix millor el sector sobre el qual es legisla.
Les manifestacions del diumenge 29 de setembre han posat de relleu que amb els pilars del benestar no es poden articular polítiques sense acords ni diàleg, sense respectar la legislació i sense recursos, i per això la societat illenca ha mostrat, sortint massivament al carrer, la profunda fractura social entre la forma de governar actual del Partit Popular i la necessitat de cercar més acords que mai precisament en temps de dificultats i en sectors que són pilar del nostre present i futur. Front a aquest clam popular, el PP s’ha atrinxerat i s’ha dedicat a considerar el sector educatiu un enemic més que un vector de cohesió i progrés social de les illes.
Els socialistes pensam que és imprescindible en democràcia tenir present que la majoria absoluta no permet als governs deixar de treballar des del consens i el diàleg front a la imposició i l’autoritarisme actual, que surt de la normalitat democràtica que sempre, fins i tot amb diferències, havia viscut aquesta comunitat autònoma.
Un consens i un diàleg que a més ha de venir acompanyat pel respecte de les lleis en vigor, tant per l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, que reconeixen el paper clau dels centres i dels docents i la seva autonomia a l’hora de posar en marxa els projectes educatius propis de cada centre.
Front al que estableix la normativa vigent, el govern del PP vol imposar aquest canvi via Decret LLei pel qual s'adopten determinades mesures urgents en relació a la implantació, per al curs 2013/2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris 5/2013 (de 6 de setembre de 2013) , després que el Tribunal Superior de les Illes Balears proposàs la suspensió cautelar de l'aplicació Decret de Tractament Integrat de les Llengües 15/2013 (de 19 d'abril), sense comptar amb els docents, ni amb els experts en matèria lingüística i pedagògica.
Per als socialistes, que estam convençuts que cal millorar les competències lingüístiques, i que quan hem governat hem canalitzat mitjançant les seccions europees, el govern cau almenys en tres contradiccions amb aquesta mesura. Imposa, no escolta i l’aplica sense conèixer la realitat actual que han provocat les retallades. Per tant, el nostre model es basa en el respecte de la normativa vigent, i per tant si governam en el 2015 tornarem a l’arquitectura del darrer quart de segle, treballarem en la millora de llengües des dels projectes de les seccions europees perquè gaudeixen de consens i abordarem qualsevol canvi per rebaixar el fracàs escolar des del diàleg, amb tot els sectors representats i també amb la participació dels docents i dels seus òrgans de representació.
No és possible avui aplicar el TIL argumentant que es millorarà el resultat escolar al mateix temps que s’ha agreujat la situació en el sector educatiu, per exemple amb la retallada de dotacions econòmiques per a les Associacions de Pares i Mares i les seves Federacions, amb la retallada o desaparició de les dotacions econòmiques per als serveis complementaris dels centres educatius, com ara escoles matineres, menjadors escolars, transport escolar i activitats extraescolars, o retallant també activitats de formació i participació de les famílies i centres educatius.
Es fals que el TIL sigui un visat per millorar la formació dels alumnes si en paral·lel s’elimina el programa PAIRE, d’acolliment d’alumnes nou vinguts i d’aprenentatge de la llengua pròpia, de l’eliminació dels programes de suport i de reforç educatiu als alumnes amb dificultats d’aprenentatge (PROA; PRA), o s’eliminin els tècnics d’intervenció socioeducativa (TISE) que treballaven als Instituts d’Educació Secundària. Però a més, s’ha asfixiat econòmicament els centres educatius amb retards i impagaments en la seguretat contra incendis, calefacció, subministraments, materials de suport i retalls de fins un 40% en la dotació econòmica corrent.
De fet mentre s’ha fet un Decret-Llei per aplicar a corre cuita i sense consens portam dos anys a on s’ha congelat l’oferta pública d’ensenyament, retallat els drets per a les baixes per malaltia dels docents, a més de la suspensió de la convocatòria, concessió o abonament de les ajudes en concepte d’acció social, eliminant la nòmina de juliol i agost al personal interí que ha realitzat substitucions de més de cinc mesos i mig, tant en els centres públics com concertats. Dos anys a on s’han reduït els assessors tècnics docents, s’han suspès els ajuts a les vacances escolars o suspès les ajudes econòmiques individuals.
Si es vol aplicar en TIL enmig d’una carnisseria a l’educació pública, aquest canvi de model es sustenta també en l'avantprojecte de Llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears que atenta contra el dret constitucional de llibertat d'expressió en un intent d’anar contra la Ley Orgánica de Educación (4/5/2006), encara en vigor, actuant com si l'avantprojecte de la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa ja estigués instaurada, i obligant així als directors a aprovar projectes lingüístics sense passar pels consells escolars i sense tenir en compte l'article 27.3 de la Constitució Espanyola, que regula la participació efectiva dels pares i mares en el sistema educatiu. El nou avantprojecte de llei reguladora de la Convivència ( 03/12/2012) és un altre dels pilars d’aquest canvi de model que atempta contra les llibertats de càtedra i expressió i torna a un model reglamentari sancionador. I, per últim, en l’incompliment del Decret 92/1997 (de 4 de juliol) que regula l'ús i ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears ( 29 d'abril de 1986) que es vulneren i per tant suposa un atac a la nostra llengua.
Els socialistes pensam que tot aquest desplegament legislatiu té com a objectiu el canvi de model educatiu imposat, antidemocràtic i autoritari i al marge de la comunitat educativa i de la societat en general, sustentat en l'argument de la majoria absoluta i en la lluita contra el fracàs escolar, i que a més suposa que la llengua pròpia, tal com marca l’Estatut i la llei de 1986, deixa de ser prioritària en el sistema educatiu.
Davant d’aquesta situació de canvi de model educatiu i del desmantellament d'un dels pilars de l'estat del benestar que afecta als estudiants de tots els nivells educatius i les seves famílies, a tot el sector docent i a la societat en general
Els i les socialistes:
1.- Fem un reconeixement a la tasca de la comunitat educativa i també dels pares i mares durant aquests dos darrers anys de retallades i lloem la seva defensa del model d’educació pública i de cohesió social de les Illes Balears.
2. Fem un reconeixement al sector docent i a la comunitat educativa, que ara mateix lluita per defensar la seva dignitat, front a un fanatisme ideològic i doctrinari sense cap base científica.
3. Després de dos anys de retallades en el sector educatiu que han suposat retrocessos sense precedents en la qualitat educativa i que han suposat menys professors, majors ràtios per aula, menys activitats de suport als infants, menys beques de menjador i transport, pèrdues laborals dels docents, entre altres aspectes, exigim la derogació del Decret-LLei de Tractament Integrat de Llengües i els avantprojectes de Llei de símbols, de Convivència i la LOMCE, i l’aplicació en el curs 2013-2014 dels mateixos projectes lingüístics que en el 2012-2013 davant la inseguretat jurídica que ha provocat el govern amb la publicació de dos Decrets en menys de quatre mesos sobre la mateixa matèria.
4- Exigim l’arxiu dels expedients dels directors de Maó.
5.- Conscients de la necessitat de que cal reforçar les competències lingüístiques dels infants de les Illes Balears, i recolzant com sempre que hem governant els projectes de les seccions europees, demanam la creació d’un equip d’experts de tots els àmbits educatius per estudiar com es pot continuar millorant l’aprenentatge de llengües a les Illes Balears.
6. Demanam el cessament immediat de tot l’equip directiu de la Conselleria d’Educació per la seva incapacitat de trobar solucions al conflicte educatiu que ells mateixos han creat a les Illes Balears i que no té precedents en la història autonòmica.
7. Reafirmam el nostre compromís amb un sistema educatiu públic, de qualitat, participatiu i democràtic.
8..- Reafirmam el nostre compromís per treballar amb els moviments ciutadans vers l'educació (Plataforma Crida, Assemblea de docents, FAPA, estudiants, sindicats, autoritats acadèmiques com la UIB, etc.) i oferir una alternativa programàtica que pugui ser debatuda de cara a la propera legislatura i que suposi per damunt de tot dedicar més pressupost i donar prioritat al consens en matèria d’educació a partir del 2015.
9- Instam als nostres representants públics a seguir adoptant totes aquelles mesures que estiguin al seu abast per denunciar la gravetat del canvi de model educatiu tant a nivell autonòmic com a estatal i lluitar fins a la derogació de tota la normativa que el sustenta.
10. Instam al partit a tots els seus nivells, així com a tots els militants i càrrecs orgànics, a un impuls per recolzar les activitats dels docents així com a fer una tasca d’explicació de l’actual conflicte educatiu, així com d’organització de reunions, actes i esdeveniment per contextualitzar el conflicte actual en el sector educatiu. Al mateix temps.
